El vocabulari relacionat amb els elements sanitaris, com ara aixetes i lavabos, pot semblar senzill, però sovint presenta matisos i variacions regionals interessants. Aquesta secció explora el lèxic català relacionat amb aquests elements, tenint en compte les seves funcions, materials i estils. Comprendre aquest vocabulari és útil tant per a la comunicació quotidiana com per a la comprensió de textos tècnics o descripcions d'interiors.
El català, com altres llengües romàniques, ha heretat termes del llatí per a designar aquests objectes, però també ha incorporat influències d'altres llengües, com el francès i l'italià, especialment en relació amb els estils i els materials més moderns. Aquesta secció rastreja l'origen i l'evolució d'aquests termes, il·lustrant la riquesa i la complexitat de la llengua catalana.
A més del vocabulari bàsic, com ara 'aixeta', 'lavabo', 'desguàs' i 'mirall', aquesta secció també abordarà termes més específics relacionats amb els diferents tipus d'aixetes (monocomandament, de dues manetes, etc.), els materials de fabricació (ceràmica, porcellana, acer inoxidable, etc.) i els accessoris (sifó, canonades, etc.). També s'explorarà l'ús de les expressions idiomàtiques relacionades amb l'aigua i la neteja en català.
Aquesta secció també proporcionarà consells pràctics per a l'aprenentatge del vocabulari relacionat amb els elements sanitaris, com ara l'ús de diccionaris il·lustrats, la visita a botigues de materials de construcció i la lectura de revistes de disseny d'interiors. Finalment, es proporcionarà una visió general de la importància de la higiene i la conservació de l'aigua en la cultura catalana.